Author Archives
BITÀCOLA JA NAVEGA
El passat 30 de maig de 2024, dia en que Salvador Puig Antich celebraria el seu setanta-sisè aniversari, va veure la llum la meva darrera novela. Bitàcola.
La història de moltes famílies inclou el drama de l’emigració, i la meva no n’és una excepció. A través d’anades i tornades en un món en constant canvi, aquest relat es desenvolupa en un període marcat per la crisi del tombant de segle, entre la independència de Cuba i la Guerra Civil. En aquest llibre, intento donar veu a aqueslls que van viure aquestes èpoques tumultuoses, recreant històries (moltes d’elles reals) que reflecteixen la lluita per la supervivència i la recerca d’un futur millor.
Les pàgines de “Bitàcola” són un testimoni de coratge i perseverança, capturant l’essència d’un temps on les fronteres no només eres físiques, sinó també emocionals i culturals. Al mateix temps, és també un homenatge a tots aqueslls que van haver de deixar enrere la seva llar per trobar un nou camí. Una lectura indispensable per comprendre la complexitat de l’emigració i la capacitat humana de superar les adversitats.
Aquesta obra ha estat possible gràcies a l’editorial el punt volat i la podeu trobar al següent enllaç:
https://botiga.elpuntvolat.cat/product/bitacola-de-jordi-samso
Us animo a llegir-lo!
Des de Manresa al món. El Viver ja està entre nosaltres
Bon dia a tothom,
Fa cosa d’un any, aproximadament, vaig recuperar la il·lusió per intentar veure publicades les cinc novel·les de literatura fantàstica que havia anat escrivint al llarg dels darrers 18 anys. Gràcies a una amiga i companya de feina, vaig poder contactar amb en Manel Subirats de l’editorial Setzevents. El primer contacte fou decebedor, doncs, malgrat va considerar que els llibres estaven bé, no s’adequaven a la seva línia editorial. Llavors va ser quan li vaig plantejar un projecte que tenia en ment des de feia unes setmanes. Li va agradar la idea i em va animar a tirar-la endavant. Va ser així com, en tres mesos, tenia escrit i llest per a correcció “El Viver”. El títol va patir varis canvis fins al definitiu. “Res no es el que sembla”, “El viver ja és a punt” … Finalment, el bon consell d’una companya escriptora i infermera, de qui recomano la lectura (Els hereus de la força), la Maria Alaminos, em va fer decantar pel definitiu “El Viver”. En 120 pàgines vaig aconseguir copsar-hi tot un seguit d’inquietutds i trames històriques i/o mitològiques, entrelligades i interrelacionades per construïr una invenció amb miratges de possible realitat. La millor dissecció sobre el que ha esdevingut, definitivament, la podeu trobar al “Blog de’n Valentí Torra”. Ell millor que jo ha sabut posar en negre sobre blanc les intencions finals del llibre. Només dir-vos gràcies a tots, tant si el llegiu com si no.